MERCAT IMMOBILIARI 2007-2017 A SANT ANDREU. EVOLUCIÓ I AMENACES.

Els Agents de la Propietat Immobiliària seguim aquí, hem superat els pics més crus de la crisi immobiliària i podem dir que els bons API hem aprofitat aquest fort cop per seguir formant-nos i oferir més serveis i professionalitat.

Es constatat que a Sant Andreu, durant el 2015, es va veure caure els preus de mercat  per vendre prop d’un 53% respecte els que vam certificar a l’inici del cicle descendent, enllà pel dramàtic 2007.

L’habitatge de 2a mà tipus (75 m2, entre 30-40 anys), va devallar dels 4.900 €/m2 a la zona centre del nostre districte, als 2.500 € a finals del 2016.

I qui ens ha guiat pel túnel mentrestant?

Doncs els API col·legiats andreuencs, que avui podem certificar una recuperació progressiva del mercat, i que des del 2007 hem mantingut una ferma política comercial de divulgació de realisme i de responsabilitat envers als nostres clients.

I què hem assolit amb això?

Exercir durant aquests 10 anys una correcta aplicació de polítiques encaminades a la contenció de pèrdues i dirigint el mercat cap a les bondats, per a molts desconegudes, del lloguer eficient.

Així, per una banda aconsellant a milers d’andreuencs a descartar la compra i estudiar el lloguer com una opció de lògica econòmica, i per l’altra, guiant als propietaris a contemplar el lloguer com la solució segura i rendible enfront de la incerta evolució del mercat de venda.

Els preus de lloguer en l’habitatge de 2a mà tipus no van caure en el percentatge de la venda i ambdues parts van trobar un equilibri a les seves necessitats, arribant fins i tot a produir-se rebaixes als preus del 10/15% davant la perspectiva de veure l’immoble buit, havent passat dels 10 €/m2 als 8 €/m2

I ara què està passant?

El mercat ha fet un gir inesperat i des de principis del 2017 som testimonis d’una acceleració que sembla desbocada per la suma de diverses causes que detallarem a continuació.

Quasi per art de màgia, els despatxos dels API se’ns han buidat de ganguistes i hem  començat a rebre andreuencs (no fons voltors !) que rescataven responsablement els seus estalvis dels calaixos dels causants de la crisi (bancs sistèmics i caixes híper polititzades) que oferien un vergonyant 0.15% pels estalvis i privacions de tota una vida, contra un 4,5 / 5% de retorn comprant pisos i llogant-los amb totes les garanties i protocols que només els professionals API col·legiats sabem atorgar.

Així, hem escripturat desenes de compravendes de pares que compraven llars pels seus fills, inquilins d’un tercer, i que ara pagaran la renda a uns progenitors que responsablement lleguen en vida una solució d’habitatge per uns fills condemnats potser a no tenir un sostre estable.

Però també, en aquests moments hem certificat com una amenaça les polítiques errònies dels nostres governants, que estan condemnant a les famílies que varen apostar per viure de lloguer i que van ajudar a reconduir el mercat i desinflar-lo.

Per una banda, la vigent LAU de 2013 i els terminis contractuals  de tres anys, i per l’altre l’estigmatització del mercat de lloguer temporal a Barcelona, (ja condemnada a l’èxit de ser admirada per milions de visitants), fan perillar els contractes als bons inquilins d’uns pisos que a vegades han sigut venuts recuperant la meitat del percentatge perdut, i en altres casos impel·lits a acceptar pujades de prop del 12% si volen veure renovats els seus contractes per tres anys més.

Però per què hem arribat fins aquest punt?

Per un costat, una certa manca d’habitatges per vendre, ha fet renéixer la tipologia d’immobiliària que va crear la bombolla  (amb les inconfusibles flamants i avorrides corbates monocolors que amaguen al seu darrere unes noves tècniques híper agressives mai vistes) i que amb la finalitat de disputar-se la captació d’un mercat en fase de reactivació ordenada, estan valorant els immobles, tant per vendre com per llogar, fora de tota lògica immobiliària, provocant per un costat: 1º) elititzar i precaritzar l’accés al lloguer i fer fora als andreuencs dels seus carrers, i 2º) Pujar sense raonament el valor de la taxació d’una finca per després haver de tancar-la amb descensos del 20% respecte al preu de sortida.

Pel camí han aparegut unes pràctiques mai vistes entre els API col·legiats per vergonyant i intrusiva, com són la prospecció i setge als nostres domicilis (fins i tot als tanatoris i residències d’avis!), o la il·legal demanda d’honoraris d’intermediació (que no de representació) a ambdues parts.

Així, els advocats assistim tant a venedors escandalitzats per haver de pagar una comissió fins d’un 15% pel preu de tancament per un servei (quan des del 2008 els API estàvem oferint aquest servei responsablement del 3 al 5%), com a compradors espantats a qui se’ls reclama quelcom prohibit a Catalunya, exigir-los una comissió de prop del 5% per tancar unes arres amb ells !. (ja tenim protocols de bufets d’advocats per reclamar a aquestes franquícies el dictat de l’article 55 de la Llei 18/2007 de 28 de Desembre del Dret a l’Habitatge, una llei pionera a tota Espanya en garantir l’accés a l’habitatge i regular la legalitat en la intervenció dels professionals).

I ara que ja sabeu per qui i com podeu ser acompanyats  en la decisió de posar ordre i responsabilitat en el procés de compra i de lloguer, ens hi posem i fem de l’accés a l’habitatge el procés de seguretat, responsabilitat i confiança que es mereix?

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s